Què és menjar?
És una necessitat.
Doncs t'equivoques, tots els éssers vius mengen per necessitat, llevat dels humans, que ho fem per alguna cosa més.
El plat de l'àvia, el de la mare, el de la sogra, el plat especialitat de la meva parella (o el meu), frases que ens omplen les orelles, però mai els sentits. Bé, mai els sentits fins que vaig conèixer al Miguel.
Recordo degustar amb Ahmed, avui gran nefròleg, i amb el Miquel, els caps de be cuites i rostides "Nifa", a la teulada de casa de l'Ahmed, mentre els llibres de Batxillerat amb les fulles ballant pel vent, sobre una taula feta de llaunes d'oli, donació de l'ONU al camp de refugiats de Shatila, després conegut per la massacre.
Teníem gana de menjar, però el Miquel, m'enrecordo que sempre s'acostava a la safata, ventava amb les mans el fum cap al nas, mirava la textura, i ens deia: Bé, a menjar però els de l'altra vegada eren més bons i nosaltres responíem, si només són caps de be, seu i menja que hi ha molt text per acabar; el Miguel responia, us equivoqueu no és només menjar, és alguna cosa més, és obrir-nos els porus de tots els nostres sentits per embriagar-nos amb la força de l'aliment per poder seguir.
Era una conversa habitual entre nosaltres sobre cada entrepà o plat, eren temps de guerra civil, menjàvem i dormíem com podíem i moltes vegades fora de la casa.
El "Criticón" era Mahmoud, avui Miguel Katib Katib. El millor paladar, deia que els ingredients d'un plat havien de ballar entre ells per formar un únic ingredient en la seva harmonia.
Però ell anava una mica més enllà dia a dia.
En el confinament va optar per la renovació i em va dir: ara tinc ganes de fer dels meus plats una Òpera, diferents sabors en el mateix plat sense perdre l'original.
Va quedar aquí aquesta conversa, jo em vaig dedicar a lo meu, metge molt agitat per la pandèmia, i ell agitat i colpejat per la crisi, però estava escrivint la seva pròpia òpera.
No havia trepitjat el Jaima, que amb el Aboukhalil, eren els millors restaurants libanesos a Espanya, segons molts viatjants i clients habituals de Catalunya i en opinió d'algun visitant Àrab o Europeu, el millor del món en qualitat. El Miguel compra ell mateix de Merca Barna la matèria primera.
Fa poc, vaig decidir anar a veure aquesta nova obra i la seva òpera: Impressionant. Et sorprèn tot, des que t'obren la porta.
Lloc jove, ha aconseguit el ball i l'òpera a la vegada en els seus plats, pensat en el client jove, el de Tapes, o el que ve a recordar el'plat de l'àvia.
El p *** amo de l'Hommus, torna a sorprendre amb els seus sabors, elegància de plats, i sobretot està el seu esperit en cada ingredient.
Tinc la pell de gallina, tots els meus porus oberts, el Miguel ho torna a aconseguir amb el seu Hommos, el seu Falàfel, la seva deliciosa mini hamburguesa, el seu Fattush, i la seva Mazza.
Gràcies amic, tornarem a menjar cap de be rostida i cruixent al teu gust.
Tornaré, aquí hi ha emocions a viure.
Naim Hannaoui Hadi
2020.12.12
